L'Assemblea de Catalunya

Capítol 869. En els últims anys del franquisme, marcats per una esperança difusa de canvi, persones d'ideologies i objectius ben diversos, fins i tot oposats, es van unir al voltant d'una iniciativa de resistència sense comparació possible a l'Estat ni en altres països que han patit una dictadura. Era l'Assemblea de Catalunya, un organisme clandestí unitari que entre el 1971 i el 1977 va centralitzar els esforços per acabar amb el franquisme i recuperar la llibertat col·lectiva. Curiosament, el que va donar més popularitat i força a l'Assemblea va ser el contraatac més ferotge del règim, quan el 28 d'octubre del 1973 van ser detinguts 113 dels seus membres. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Ramon Breu, professor d'Història i d'Educació en Comunicació, articulista i escriptor. Autor del llibre "Les llàgrimes del dictador", una recreació novel·lada del dia en què es va detenir els 113 membres de l'Assemblea.