La bullanga de Barcelona del 1835

Capítol 839. El 25 de juliol del 1835 Barcelona era una ciutat en flames. En el context de la primera guerra carlina, una part significativa de la població va desfermar l'anticlericalisme pel suport del clergat regular als carlins. A banda de cremar convents i monestirs, i de matar alguns religiosos, els revoltats també van saquejar edificis de recaptació de tributs, van calar foc a la primera fàbrica de Barcelona que va apostar per l'energia de vapor i, en una segona bullanga conseqüència de la primera, el dia 5 d'agost, van acabar assassinant a trets el governador militar, Pere Nolasc de Bassa. L'ona expansiva d'aquella revolta va fer caure governs, va fer trontollar la monarquia i va accelerar la revolució liberal en marxa. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Jordi Roca Vernet, professor Lector Serra Hunter de la UB, coautor del llibre "La bullanga de Barcelona" de l'editorial Rosa dels Vents (col·lecció "Dies que han fet Catalunya").