La immigració francesa i el matrimoni als s. XVI i XVII

Capítol 813. Entre els segles XVI i XVII, la monarquia hispànica va rebre una onada d'immigració procedent de França que no havia tingut comparació fins aleshores. Era el contingent d'immigrants estrangers més gran en nombre. Aquest fet va tenir especial incidència a l'Aragó i a Catalunya, on els immigrants tenien més tendència a establir-s'hi definitivament que a la resta de la Península. I quan aquests francesos, la majoria occitans, feien arrels en un lloc, no era estrany que acabessin casant-se, normalment amb dones vídues. La composició dels matrimonis en aquells temps es va veure condicionada per aquest i per altres factors demogràfics. En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Joana Maria Pujades Mora, professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i investigadora principal de l'àrea de Demografia Històrica del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB.