La Jamància

Capítol 888. El maig del 1843 s'havien anat estenent per la Península Ibèrica diversos moviments contraris al general Baldomero Espartero, regent de la reina Isabel II, la majoria de caràcter moderat. A Barcelona, entre el setembre i el novembre d'aquell any, la revolta va tenir un caràcter més social, va ser un aixecament progressista radical i molt heterogeni. Els sectors progressistes, aliats amb les classes populars, protestaven contra una societat classista i desigual, i reclamaven que es cobrissin les necessitats bàsiques. D'aquí ve el nom de la revolució, que va prendre com a referent el mot caló "jamar" -és a dir, "menjar"- i va ser coneguda popularment com "la Jamància". En parlem amb Josep M. Solé i Sabaté, historiador, i Núria Miquel, doctoranda en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, coautora del llibre "La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames".