La Renaixença

Els objectes de la setmana són el despertador, el telescopi i el càntir. Claríssimament, l'últim és l'únic que té una utilitat real, els altres són invents del Primer Món, innecessaris per al dia a dia de l'home treballador. També ens visita en Víctor Ferrer, espeleòleg (només pensar-ho ja ens ve claustrofòbia); en Roger Mas, una de les veus de Catalunya, i la Laura de Castellet, divulgadora històrica i experta en instruments medievals!

Dediquem el capítol al càntir, un objecte lligat a la terra, a la pagesia, un objecte que mantenia l'aigua fresca mentre la gent llaurava de sol a sol. També ens visita la Laura de Castellet, una historiadora especialitzada en instruments medievals que fa música amb el que et puguis trobar: ossos, ventres, budells, de tot. Com podeu veure, a l'edat mitjana no anaven sobrats de material per fer música. Per acabar, passegem un border collie per la inauguració del pont de Brooklyn, en què van morir dotze persones per culpa d'una allau humana.

Tenim un programa universal, estel·lar, ja que parlem del telescopi (no us confongueu amb el periscopi, que ens coneixem!), un instrument inventat per un home del Renaixement i amic del programa, el bo d'en Galileo Galilei. També ens visita en Roger Mas, una de les veus més potents de Catalunya i un cantautor que ens té ben fascinats. No digueu que el "Mort, qui t'ha mort?" no posava la pell de gallina! Per rematar-ho, anem a passejar el gos per una misteriosa desaparició, la del jove alemany Lars Mittank.

Parlem del despertador: de llarg, l'estri domèstic que més ràbia fa. S'ha de ser molt desgraciat perquè t'agradi que un trasto d'aquests et desperti amb aquella maleïda fressa. Tenim un espeleòleg amb nosaltres, en Víctor Ferrer. Li preguntem què l'empeny a fotre's a totes les coves que troba, perquè d'entrada ens sembla una mica estrany. I passegem el gos per la invenció del cronòmetre marí. Sí, de primeres sembla una merda d'història, però us prometem que és més interessant del que aparenta.

Aquesta setmana dediquem els programes al velcro, la bústia, el porticó i l'altaveu. Quatre objectes que no tenen res a veure, més que parlar-ne nosaltres de manera correlativa. I encara que puguin semblar objectes avorrits, són d'allò més curiosos! Ens han passat a visitar en Lluc Crusellas, la Laila Karrouch, la Ivette Nadal i en Jofre Cutal. I hem rigut i hem après amb tots ells, escolteu tot el que ens han explicat, perquè és or.

Hi ha llocs on un altaveu no serveix per a res: el supermercat, l'aeroport, inclús a dins de l'avió. D'on els han comprat tots aquells altaveus? Si no se sent res! Esclar que la gent que parla tampoc s'hi esforça gaire. També entrevistem en Jofre Cutal, un jove fotògraf de natura que és autor d'unes fotos que semblen impossibles de fer. És interessant saber la seva opinió sobre la IA. Per passejar el gos, anirem fins als afores de Nova York, on s'ha fet un descobriment bíblic.

Dediquem el capítol a un objecte tan trist com necessari: el porticó. Vosaltres també sou de dormir completament a les fosques? Quants cops heu hagut de patir anar a l'estranger i no tenir ni persianes ni porticons a les finestres de l'habitació? I aquells porticons de fusta amb un cor al mig? Fantàstic. Entrevistem la cantautora i poetessa Ivette Nadal, ja veieu que tindrem poesia i bona música! Durant el passeig del gos anem a la Itàlia feixista per veure com li va amb en Mussolini. I això serà tot.

Hi ha objectes que tenim seleccionats des del primer dia, perquè ens fa la sensació que seran fàcils d'escriure. Ens els deixem de comodí per a quan estiguem poc inspirats, i després ens passa que no són tan fàcils com semblava i acabem suant sang per treure bons guions. La bústia és d'aquests casos. Però ei, ha costat, però al final ha quedat un guió que fa riure, no patiu. Ens visita la Laila Karrouch, infermera i escriptora. Interessantíssim! I passegem el gos per la crisi del 2008, quan tot se'n va anar a la merda.

El velcro és una de les coses més ben parides que hi ha, aquí no hi ha discussió possible. De fet, si fos per nosaltres encara portaríem sabates amb velcro. Però no podem, perquè es veu que portar velcro a segons quina edat et fa estrany. Quantes manies que teniu. Ens visita en Lluc Crusellas, el pastisser, un home dolç com pocs n'hi ha. És com de la família. També passegem el gos per un segrest d'avió. De tant en tant fem històries amb trets i explosions perquè els jubilats també es mirin el programa.

Esprai manual, estisores, ulleres de sol i corretja de gos. Podria tractar-se del kit d'un sadomasoquista, però no, són els objectes d'aquesta setmana. Com podeu veure, amb una mica de gràcia es pot fer humor de qualsevol cosa. Els il·lustres catalans que passen pel nostre escó són l'actriu Rosa Boladeras; el campanòleg Xavier Pallàs; en Titot, el cantant de Brams, i la Roser Gol, llevadora i doctora en Ciències de la Salut. De veritat, fa lleig que ho diguem nosaltres, però ens han quedat uns programes fantàstics.

Dediquem el capítol a la corretja del gos, però la corretja pot servir tant per a un gos com per a un gat, fins i tot per a una tortuga. Només cal que tingui collar al voltant del coll. Sí, també parlem de la gent que paga perquè la passegin per casa fent veure que és un quisso. Ens visita la Roser Gol, llevadora, antropòloga i doctora en Ciències de la Salut. Per acabar, durant la passejada del gos aprenem d'on ve el concepte de victòria pírrica.

No, les ulleres de sol no les van inventar els nord-americans, que el senyor Ray-Ban i els pilots d'avió ianquis les posessin de moda és un altre tema. També ens visita un berguedà il·lustre, en Titot dels Brams, que han tornat després d'estar vuit anys apartats dels escenaris. Per passejar el quisso ens traslladem a la Cuba colonial, on els espanyols tenien un desgavell de cal déu. Només hi faltaven els estatunidencs traient-hi el nas.

Hi ha molts tipus d'estisores, però en general sempre es diferencien pel mateix: per si funcionen o per si són una autèntica merda. Dediquem el programa a un objecte sense el qual seria impossible que existís la classe de plàstica, l'única en què teníem traça a l'escola. Ens visita un campanòleg, el Xavier Pallàs, una persona que a més de saber tocar campanes ha dedicat mitja vida a estudiar-les. Déu-n'hi-do. I passegem el gos per un judici inversemblant: el d'una truja a qui es jutja per haver-se menjat un nen petit.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

Ja sabem que cap de vosaltres sap què és un "esprai manual". És el que a casa vostra en dieu "flis-flis" o, com a molt, "flus-flus". Com nosaltres, vaja. Però noi, els lingüistes de Catalunya Ràdio són molt intransigents amb aquestes coses, deuen tenir por que ressusciti en Pompeu Fabra i els piqui els dits. Bé, dediquem el programa a aquesta cosa. Ens visita l'actriu Rosa Boladeras, història de la tele catalana. També passegem el gos pel dia en què un boig decideix rebentar el seu poble amb una excavadora que ha convertit en una màquina de destrucció.

Aquesta setmana dediquem els programes al telègraf, el diari, la xinxeta i el termòmetre, uns elements que et podries emportar tranquil·lament a una illa deserta i que potser no et salven, però et permetrien comunicar-te, orientar-te, distreure't i saber si tens febre. Gens malament, la veritat. Els convidats que passen pel programa són l'imitador Xavi Espinosa, la pèrita cal·ligràfica Imma Lidón, el beatboxer Guillem Cardona i en Guillem Ramisa.

No, el termòmetre com el coneixem avui en dia no el van inventar els egipcis. Va ser al segle XVI i va ser en Galileo Galilei, el famós físic i astrònom italià, un home que va ser empresonat per la Inquisició a causa dels seus descobriments! Avui tenim una actuació ben interessant: ens visita en Guillem Cardona, músic i beatboxer. Voleu veure en Peyu fent beatboxing? En acabat, passegem el gos per la gran guerra de l'emú, un dels ridículs més espantosos protagonitzats per l'exèrcit australià.

Un dels pànics més grans que existeixen és trepitjar una xinxeta quan vas descalç a fer un pipí a mitjanit. Dediquem el capítol a un objecte imprescindible per als adolescents que volen penjar pòsters dels seus ídols a l'habitació. Ens visita en Guillem Ramisa, un poeta i cantant que és tan talentós com bona persona. I mira que de bona persona n'és molt! A més a més, passegem el gos per Wilmington, on es va produir l'únic cop d'estat exitós dels Estats Units. Una passejada que resulta incòmoda, per allò del racisme i tal.

Actualment, els diaris de paper ja no tenen la presència que tenien abans. I ens sap greu. Que maco que era llevar-se de bon matí per anar a comprar el diari i llegir les notícies mentre et feies un cafè. Sí, la meitat de les notícies ja havien caducat quan les llegies, però era part de la gràcia. Li dediquem el capítol al diari. Ens visita l'Imma Lidón, una grafòloga i pèrita cal·ligràfica. Esperem que feu bona lletra. I passegem el gos per un club nocturn de Boston sense portes d'emergència. Un llumí mal apagat... i festa grossa.

Ens hem preguntat milers de vegades com és possible que un sistema tan aparentment incomprensible permeti comunicar-se els uns amb els altres. Com que no ho enteníem de cap manera, li hem dedicat el programa. A veure si en traiem l'entrellat. Ens visita en Xavi Espinosa, un imitador de primer nivell que fa pinta que allà on va li demanen que faci imitacions, pobre nano. I passegem el gos pel mar Mort, on un pastor de cabres descobreix un dels manuscrits més importants de la història de les religions en una cova perduda al mig de la muntanya.