País Invisible

Sang, bous i canals. Un país de ví i oliveres que ha fet del vinheiron subjecte polític. On Pepezuc, personatge humoristic del teatre de Besiers, es fotia dels poderosos. Però qui era Pepezuc? Rastregem l’origen d’una estatua que consta més en el folklore que en la historiografia seriosa, per intentar trobar la resposta plausible. Revisem el punt d’inflexió a l’història occitana: la massacre de Besiers durant la creuada albigesa. I ens fiquem al cap de Pierre-Paul Riquet en la seva construcció del canal del migdia, una megaestructura faraònica que uneix l’Atlàntic amb el Mediterrani. Els nostres convidats son els joves becats del CREAOCCAT 2026, Alienòr Escartin (enòloga), Miquel Àngel Suau (historiador) i Ona Falcó (periodista). Vinguts de la regió Occitània, Mallorca i Barcelona, son tres creadors amb visió i saber fer. Suau expressa que la creació de contingut ens permet interessar-nos per allò nostre, per la cultura i la història, Zep afegeix que això capgira els fluxos d’informació. L’Alienòr proposa viure els formats actuals i les modes en la pròpia llengua. L’Ona explica que el CREAOCCAT li ha obert el món. I és que, com diu en Suau amb el seu dolor de pàtria, el projecte CREAOCCAT pot servir per crear una consciència lingüística i nacional, unir les forces per a superar les fronteres posades pels estats, i fins i tot, més enllà! País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. Per més contingut: www.paisinvisible.cat Segueix-nos a les Xarxes https://paisinvisible.cat/Links Instagram de l'Ona https://www.instagram.com/ona.falco/ Instagram de l'Ali https://www.instagram.com/ali.en.oc/ Instagram d'en Suau https://www.instagram.com/suau_morro/ #creaoccat #biterrois #occitania

Entrevistem a Rosa Maria Salgueiro, pionera de l’escola en aranès. | Els orígens de Castièro. És ben probable que hagis estat a la plaça de Sant Miquèu de Vielha i no hagis vist el castell. De fet, a Val d’Aran els castells s’han desmuntat pedra per pedra per fer-ne altres construccions, sent l’exemple més clar el de Castethleon. En aquest episodi descobrirem no només com van arribar els primers castells a la Val d’Aran en temps dels romans sino que descobrirem les restes visibles d’aquest període. En la segona part del programa entrevistem la Rosa Maria Salgueiro sobre els inicis de la immersió lingüística en aranés a l’escola als anys vuitanta (amb la figura del Caminant, Fico Vergés), el mandat de la primera síndica Pilar Busquets, les escoles d’estiu… Fins i tot serà la primera caçadora en carn i óssos que coneguem, i ens en parlarà com a ofici vinculat al poble aranés. També discutirem la pressió demogràfica, el rol d’Espanya i la revitalització de la llengua. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. Per més contingut: www.paisinvisible.cat Segueix-nos a les Xarxes https://paisinvisible.cat/Links #aranès #Castells #Romans #escola #immersió

Celebrem el dia Europeu de les Llengües amb un debat sobre el multilingüisme a les institucions. Abans de res ens ubicarem al Peitau, una àrea lingüística fronterera amb Occitània que els lingüistes diuen que aviat s’esbrancarà de la Llengua d’Oïl. D’aquí són els gavatxos originals, que a rel d’ells al nord hi ha el que és dolent. És hora de coneixe’ls. I per què és tan especial aquesta zona? La Guiena va ser independent de França, via Ducat d’Aquitània, fins a la Guerra dels Cent Anys, provocada per un mal divorci. Ens posarem a la pell de la duquessa Alienòr d’Aquitània, qui protagonitza alguns dels antecedents més rellevants de la guerra. A continuació, revelarem la identitat del malfactor misteriós i estrenarem la nova secció. Llavors, podem parlar del dia internacional de les llengües proposat per l’UNESCO. Podem parlar, d’una banda, de rendiments econòmics: quins són els costos monetaris de conservar les llengües? On la dreta salta a assenyalar la despesa pública, fem balanç. També veiem com aspectes polititzats en la llengua subordinada són inqüestionables a la llengua majoritària. Parlem de solucions cosmètiques, solucions conseqüents i necessitats reals. Matem el mite que la llengua no serveix de res. Episodi en memòria de Pierre Corbefin. #dia #europeu #llengua #bilingüisme #parlament País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. Per més contingut: www.paisinvisible.cat ​ Patreon Casos de Llengua https://www.patreon.com/c/CasosdeLlengua Segueix-nos a les Xarxes https://paisinvisible.cat/Links

Korrika, La Passem, Correllengua: són curses per la llengua ben properes. Nadau enfila cada any al Cap de Garona per celebrar-ne l’aranesa. On és el seu País? Luishon és una vall vessada per aigua, de molins i deus de les fonts. És l’aigua la que s’endú els records de Joan de Nadau. I preneu compte, perquè “sense memòria l’home es torna indiferent”. Ara dedica una cançó a un pastor aragonès exiliat de la Guerra Civil. El pastor Vicente es converteix, inadvertidament, en el protagonista de la lírica dels vespres d’estiu, de Nadau com d’Arredalh, grups veïns de la Val d’Aran que venen durant les celebracions. Miquèu Maffrand (Nadau) i Matèu Barés, fill de çò de Justau, ens parlen del petit poble de Guaus, de la Corsa d’Aran per sa Lengua, de la composició de l’himne Adius Val d’Aran i de la continuació de les generacions. De l’altra banda, ZakuCat reflexiona sobre com s’exclou les minories lingüístiques a la transformació digital. Mentrestant, repassarem el percurs de les diferents curses per la llengua que tenim a tocar. No són poques: de Lengua Viua a l’associació Ligams passant per la Korrika totes reivindiquen l’ús social de la llengua. Finalment, ens trobarem un monstre Tantugon amagat al marge dels prats. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

Benvingut, President. Retrobem el president més mediàtic de Catalunya per parlar del reconeixement institucional, peça clau per la defensa del dret lingüístic. Què podem aprendre de Bèlgica en matèria de reconeixement de llengües? Puigdemont ens explica el concepte de Grup Objectivament Identificable (GOIP) que s’està tornant una eina legal per la defensa de les minories de tota mena. Finalment, tancarem amb un occità a Eurovisió. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Són rurals, contraculturals, son "de biais". I tot en occità. Parlem sobre expressar el que sents perquè ningú ho ha fet abans. De la valentia dels primers. En aquest capítol de País Invisible, convidem a Laurí Privat, de Camp Liure, activista occitanista i queer. Parlem amb l'artista de creativitat i també de les lluites del present: la defensa de la llengua occitana, la visibilitat LGTBIQ+ i la necessitat de construir imaginaris propis fora de la norma en l'àmbit rural. Parlem d’art com a acte polític, de creació com a espai segur i de com ser artista queer en occità és un gest de resistència. I ho ubiquem a Avinyó, la ciutat dels papes, per adonar-nos de la profanitat de tot plegat. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Guanyar-se la vida fent ràdio en occità, a França, no és una tasca fàcil, i menys encara si ets dona i estrangera. Ens impressiona la normalitat amb què la periodista brasilera Gisèla Naconaski s’ha integrat a Narbona. És ella mateixa qui ho diu: els occitans són més amables, i en l’ambient occitanista hi ha trobat una acollida molt més càlida. El programa ens porta també a recórrer la història de Narbona. Anem de pet a la via romana, aquest caireforc que uneix Hispània i Roma, testimoni de les lluites entre francs i visigots i del pas dels musulmans. En aquesta ciutat travessada de fit a fit, la Gisèla ens explica el seu procés d’integració com a migrant a França, el seu compromís polític amb l’ecologisme i el camí que la va dur a aprendre l’occità. Actualment, edita i presenta cada dia Lo Miègjornau, de 12 h a 13 h, a Ràdio Lenga d’Òc. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

A l’Aran hi havia un homenot que va defensar la seva terra dels romans. Realitat o llegenda? Únic neandertal sobreviscut? Trobarem indicis que a la Vall d’Aran hi va viure un gegant. Del poble de Garòs era el Mossèn Jusèp Amiell, que va traduir el Nou Testament a l’aranès i va fer misses en aranès. Finalment d’aquí és un jove mod que des del seu poble aïllat s’estima el Brit Pop, el Soul i Goulamas’k. Per més joventuts combatives. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Convidem a la Núria Marín buscant l’ultimate salseo. Parlem d’ella, però també dels reis a Vaquèira: per què hi ha monarques a Val d’Aran? I com ha cambiat les regles del joc el nou turisme? Tot això amb la presentadora i tiktoker més divertida que no sabies que era aranesa. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Els occitans s’emmirallaven en els catalans, també en la cançó social. Retornem a les mobilitzacions del 68 en què els occitans es movien per a la descentralització. Claudi Martí, Rosina de Pèira o Maria Roanet en conformaven el paisatge musical. Lluís Llach en va ser testimoni en temps dels setze jutges, i ens hem posat molt nerviosos perquè s’ha assegut a la nostra taula. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Cantem les nostres danses i ballem les nostres cançons. La Patrícia Garcia i el Xavier Rota són el primer grup amb repertori tradicional català i occità que s’especialitza en tonades per ballar només amb veu. Així doncs, parlarem amb l’alcalde Marc Tarrau, tindrem la música en directe dels músics Ballaveu i farem recomanacions literàries per a la mainadèra. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Com farien la renaixença els escriptors occitans? Al s.XIX els felibres ja són la darrera esperança d’una Occitània que ha sigut esborrada per l’educació nacional. Volien revifar el patrimoni cultural occità i crear consciència i identitat col·lectiva. Com a gran influència hi tenien els catalans. No per res, tenen un fil que els lliga amb Mataró i una foto de grup a Montserrat. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Què passarà quan es topi cara a cara amb la bèstia? Sabíeu que Van Gogh va perdre l’orella a Occitània? La bellesa de l’imperi romà a Arles al centre de la costa blava. El paradís natural del delta de la Camarga és transitat per una estranya criatura. De què és al·legòrica la bèstia del Vacarès? Jaume Figueras i Trull, traductor per excel·lència de la literatura occitana ens guiarà a través dels joncs. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Ens posem al dia amb Gabrièu Pelisson (El Parpalhon Blau), el Youtuber Occità per excel·lència. Naveguem fins a un cantó a les fronteres d’Occitània. Niça, ciutat Savoiarda fins a l’any 1860, és un bon exemple d’identitat territorial. Què canta el Nissa Futbol Club? El Parpalhon Blau visita el País Invisible per explicar-nos el seu pas per OcTelé, la seva feina al HIGA i tantes altres coses. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Un paisatge sonor és allò que decora el dia a dia d’un espai. Les muntanyes també en tenen, i canvien: un bon dia, es van deixar de sentir ocells a Val d’Aran, i un dia, també, deixaran de tocar campanes. Pepito Rella és l’últim campaner de la seva família. Amb les seves tonades, les campanes anunciaven tot el que podia passar en un poble.També de Vilac és Cisco Sambeat, un dels responsables de la recuperació del llegat musical d’Aran. Adreçarem la recuperació de la música popular com a patrimoni, com es fa i què implica que la música estigui “viva”. Per parlar-ne, tenim amb nosaltres la Maika Casalí, qui treballa amb Tònho Cuito en la publicació d’un cançoner tradicional aranès, amb cançons que s’havien perdut fins ara. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Visca, visca! Hem perdut! La visió occitano-catalana de la derrota. Al País Invisible celebrem la Diada d’Occitània, si és que prenguéssim com a referència el 12 de setembre de 1213, la derrota de Muret. Analitzar la batalla de Muret en termes occitanocatalans ens obre la perspectiva perduda d’una Occitània pròspera, pionera en les ciències i la literatura. Per endinsar-nos en la batalla ens armarem del llibre ÒC, de Griselda Lozano: un cantar de gesta contemporani que ens esclarirà les incògnites de la baixa edat mitjana que seran claus pel renaixement posterior. País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet. https://www.paisinvisible.cat

Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T3/E37/Occitania-i-els-Parlars-Mallorquins És obrir la boca i ja tenim haters. En aquest episodi curt, parlarem amb el creador Parlars Mallorquins i l'occitana a Mallorca Perrine Alsina. A més de tornar sobre la creació de continguts en llengua pròpia, podrem conèixer la connexió ancestral de Mallorca amb Occitània, ja des de temps talaiòtics i fins a la invasió de Jaume I. Amplia sobre els continguts de l'episodi i subscriu-te al butlletí a la web! https://paisinvisible.cat

Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T3/E36/Els-Barbacans-de-Canejan Si vols saber els pobles de la Val d'Aran compta les corbes de Canejan. Puja al cotxe per acabar aquest llarg viatge! Al costat del riu Toran, molt a prop de la seva confluència i xoc amb el riu Garona, neix la població de Canejan, un poble ple de cultura i tradicions. A 906 metres d’altitud i amb un trajecte ple de corbes, el seu accés limitat no evita que segueixi estant poblat. De fet, fa poc els seus habitants van recuperar la festa de Barbacans, una de les festes més antigues de la Vall d’Aran. Parlem de la fi de l’hivern i el renovament de la vida a la muntanya amb la recuperació del carnaval del Pirineu. Recordem la reintroducció de l’os bru al Pirineu i la polèmica que ha causat entre la gent que viu a la muntanya, que té opinions diverses sobre el mateix fet. En Manèl ens explica qüestions de l’os bru, animal llegendari de la Vall d’Aran. Finalment, parlem amb Noe Lastera, una de les que va impulsar la recuperació dels Barbacans, sobre la vida a Canejan, el despoblament rural i el ball de l’òs del Pirineu. Acabem amb “Non plores, Tonet”, una cançó tradicional occitana que parla sobre la bellesa de viure a la muntanya i la gent dels pobles aranesos.

Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T3/E35/La-bona-educacio Convit a Montpelhièr, convit a l’escalièr. La ciutat que va créixer sobre una muntanya de pèsols. Montpeller, ciutat occitana, i una de les poques ciutats de més de 100.000 habitants a França. Una població pionera, cosmopolita i moderna, envoltada pels rius Mauçon i Les. Els occitans li diuen “lo clapàs” i als seus habitants “clapassièr(a)s”. Avui en dia tenen uns 300.000 habitants, però amb l’àrea metropolitana deu arribar quasi al mig milió d’habitants. Expliquem com va ser l’engendrament de Jaume I i perquè aquest famós conquistador catalano-aragonès va néixer a Montpeller, l’antiga muntanya de pèsols més famosa d’Occitània i l’única ciutat gran occitana que antigament no era una ciutat romana. A Occitània en Veu en Off, en Manèl ens explica el funcionament de les Calandretes, les escoles occitanes. Contactem amb Mariona Albareda professora, occitanista i traductora que va estudiar occità a la Universitat de Lleida i parlem de l’ensenyament d’occità a diferents universitats amb Yan Lespoux, cap del departament d’occità a la Universitat de Montpeller. Finalment, viatgem per tota Occitània fins a arribar a Barcelona amb la companyia de Lou Dalfin i Los taxis de Barcelona, un grup occità i italià nascut a les Valades i que s’autodenominen els encarregats de ressuscitar la música occitana tradicional. Amplia sobre els continguts de l'episodi i subscriu-te al butlletí a la web! https://paisinvisible.cat

Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T3/E34/Reines-i-falleres Valença o València? Mar i muntanya, els Alps envers el Meditarrani. Saltem de la Valença occitana situada als Alps a la València del mar Mediterrani… haureu d’estar atents per no perdre el fil! Valença, la ciutat que va donar nom durant molt temps a la dinastia francesa. Una ciutat occitana, situada al Dalfinat sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra. València, en canvi, és la ciutat de les arts, el caloret i la paella, tres coses que criden l’atenció dels guiris. Expliquem com va sorgir la regió històrica del Deflinat, ocupada per romans, al·lòbroges i francesos. I la relació que té aquest territori amb els hereus del tro del regne de França. En Ferriol ens relata un cas de llengua, situat una mica més avall que València, el panotxo de Murcia amb els seus pésoles i albercoques. Finalment, a més de tenir tots els accents dels països catalans a l’episodi, també en tindrem totes les personalitats: Lina Morgan, Cabra Fotuda o Fran Tudela, un influencer valencià molt conegut que defensa la importància de crear contingut i expressar-se amb la nostra llengua. Per acabar, juguem amb en Rodín a tirar la Panca, el seu nou single en occità on explica un joc lingüístic occitanocatalà inventat a Mallorca per parlants de les dues llengües. Amplia sobre els continguts de l'episodi i subscriu-te al butlletí a la web! https://paisinvisible.cat