Radio Menorca

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Reducir las contenciones mecánicas en hospitales es posible mediante un cambio de enfoque centrado en la persona. Los expertos de BPSO Menorca destacan la importancia de prevenir el delirium y abordar el miedo del paciente vulnerable antes de recurrir al uso de sujeciones físicas. En las unidades de hospitalización no especializadas en salud mental se vive a diario una escena recurrente: pacientes de edad avanzada, frágiles y desorientados que intentan levantarse de la cama o retirarse las vías intravenosas. Ante situaciones de agitación, la respuesta asistencial suele ser rápida y automática, considerando las contenciones mecánicas como la única opción disponible para garantizar la seguridad inmediata. Sin embargo, los profesionales de la salud invitan a reflexionar sobre si estas medidas son realmente inevitables o si responden a una práctica arraigada en la rutina hospitalaria. El perfil predominante en estas situaciones corresponde a personas mayores con múltiples patologías, deterioro cognitivo o cambios abruptos en su estado mental. A menudo catalogados de manera errónea como pacientes difíciles en los cambios de turno, en realidad se trata de personas en situación de extrema vulnerabilidad que reaccionan con agitación ante un entorno desconocido y estresante. La toma de decisiones rápida a favor de la sujeción mecánica suele justificarse por la necesidad de prevenir caídas o el arrancamiento de sondas, pero también influyen factores como la sobrecarga asistencial, la falta de personal y la prevalencia de una cultura profesional basada en el "siempre se ha hecho así". Delirium Para transformar esta práctica es imprescindible analizar la causa raíz del comportamiento del paciente. En una gran mayoría de las ocasiones, la agitación no es más que la manifestación de delirium, un síndrome altamente desconocido en las plantas de hospitalización convencionales. El entorno hospitalario, caracterizado por ruidos constantes, luces artificiales, interrupciones del sueño, dolor no controlado y procedimientos invasivos, genera un elevado nivel de confusión y temor en la persona ingresada. Los profesionales señalan que el paciente no actúa de manera agresiva, sino que está asustado y desorientado al no comprender qué le ocurre ni dónde se encuentra. El uso de contenciones mecánicas en estos casos no resuelve la problemática subyacente; al contrario, a medio plazo tiende a empeorar el cuadro clínico. Las sujeciones aumentan el grado de agitación, incrementan el riesgo de lesiones físicas, potencian la confusión y provocan un severo impacto emocional ligado a la pérdida de dignidad al despertar atado a la cama sin comprender el motivo. Alternativas Existen estrategias de intervención alternativas, sencillas y efectivas, respaldadas por la evidencia científica. En primer lugar, resulta fundamental la reorientación continua del paciente en tiempo, espacio y persona, explicándole de forma pausada y empática quién le atiende, dónde está y qué procedimiento se le va a realizar. El control riguroso del dolor se configura como otro pilar esencial, dado que un malestar físico no gestionado deriva con frecuencia en conductas de agitación. Asimismo, la adecuación del entorno ambiental juega un papel determinante. Acciones como garantizar una iluminación natural adecuada durante el día, reducir la contaminación acústica nocturna y respetar los descansos del paciente contribuyen a estabilizar su estado cognitivo. Por otro lado, la compañía de los familiares o personas de confianza se consolida como una de las intervenciones no farmacológicas más potentes para transmitir seguridad y serenidad al ingresado. La relación terapéutica basada en la escucha activa, la validación de emociones y la anticipación a las crisis permite actuar antes de que la agitación se manifieste plenamente. Humanización El abordaje de las contenciones mecánicas exige evolucionar desde un modelo centrado en el control de conductas hacia un paradigma orientado al entendimiento integral de las personas. En las plantas de hospitalización no solo se tratan patologías, sino que se atiende a seres humanos en momentos de fragilidad. La prevención del delirium y el cuidado de la salud mental del paciente constituyen la vía más eficaz para evitar el uso de sujeciones físicas, demostrando que cuidar sin sujetar es una meta alcanzable. David y Desirée, colíderes de la guía BPSO dedicada al fomento de la seguridad y las alternativas a las contenciones, subrayan la necesidad de promover este cambio dentro de las instituciones sanitarias. La transformación de los cuidados requiere cuestionar las rutinas establecidas y adoptar prácticas basadas en la comunicación, la prevención y la evidencia. Avanzar hacia un entorno hospitalario sin contenciones mecánicas implica un compromiso colectivo de los equip

Toda la información de Baleares del 20 de octubre de 2026 a las cinco de la tarde.

La trampa de la comparación digital: el veneno silencioso en las redes sociales El nuevo episodio de Protagonistas hacia el cambio reflexiona sobre cómo la digitalización y el uso de la inteligencia artificial multiplican las inseguridades personales y la presión por encajar en un escaparate global La evolución del entorno digital ha transformado radicalmente la forma en que las personas se relacionan con su entorno y consigo mismas. En una nueva entrega del espacio Protagonistas hacia el cambio, emitido a través de la Cadena SER, se ha abordado una de las problemáticas más sutiles y peligrosas de la era moderna: la comparación constante en el ámbito digital, calificada a menudo como un auténtico veneno silencioso. El programa invita a reflexionar sobre cómo hemos pasado de compararnos únicamente con los vecinos más cercanos a medirnos con un escaparate global y editado artificialmente. Durante la emisión se puso de manifiesto que el auge de las redes sociales y la irrupción masiva de contenidos generados o retocados mediante inteligencia artificial han desdibujado la frontera entre la realidad y la ficción. Como los algoritmos y los filtros muestran constantemente procesos y resultados ideales, el cerebro humano procesa estas imágenes distorsionadas como si fueran auténticas referencias de éxito, generando una sensación constante de insuficiencia personal. Aspiración interna El análisis detallado en el espacio radiofónico subraya que la propensión a compararse con los demás es, en el fondo, el reflejo de una aspiración interna no reconocida. Muchas veces, aquello que provoca incomodidad al observar el progreso o la supuesta perfección ajena no es más que el deseo oculto de alcanzar esas mismas capacidades o estilos de vida. Sin embargo, el peligro radica en transformar la envidia o la admiración mal canalizada en una fuente de frustración permanente. En lugar de utilizar los referentes externos como un estímulo constructivo, el peligroso hábito de medirse constantemente con los demás alimenta miedos y culpabilidades que frenan el desarrollo personal y profesional de cada individuo. Filtros irreales Uno de los ejes centrales de la reflexión fue el impacto de los filtros estéticos y los contenidos hipereditados en la percepción de uno mismo. Las plataformas digitales muestran constantemente versiones mejoradas y seleccionadas de la vida ajena, ocultando el esfuerzo cotidiano y los fracasos que forman parte de cualquier proceso real de aprendizaje o crecimiento. Dado que el cerebro humano a menudo no distingue con claridad entre la ficción digital y la realidad tangible, estas representaciones actúan como un goteo constante de inseguridades. Asumir que los estándares que se muestran en las pantallas son la norma común conduce irremediablemente a desvalorizar el propio esfuerzo y a sentir que nunca se está a la altura de las expectativas creadas por el entorno virtual. Valor propio Frente a esta dinámica nociva, los expertos y conductores del programa recalcaron la necesidad de desplazar el foco hacia el propio camino. Cada persona cuenta con un ritmo evolutivo único, un contexto determinado y un proceso de desarrollo individual que no puede ni debe medirse con los parámetros de terceros. Aceptar las propias imperfecciones, entender que las redes sociales muestran únicamente fragmentos seleccionados y valorar los pequeños avances diarios se erigen como las herramientas más eficaces para desactivar este veneno silencioso. En definitiva, el verdadero crecimiento consiste en competir únicamente con la persona que se era ayer, construyendo una autoestima sólida y alejada de los espejismos digitales.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Toda la información de Baleares del 20 de octubre de 2026 a las once de la mañana.

El camí cap a la universitat des de Menorca: l'expertesa i la superació a la UNED Rocío Romero, alumna del màster d'ensenyament, comparteix el seu testimoni d'esforç i constància per assolir l'èxit acadèmic a distància L'inici d'un nou curs a la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) a Menorca posa de manifest l'oportunitat única que representa aquest model educatiu per a tots aquells que volen cursar estudis superiors des de l'illa. Mentre s'ultimen les darreres matrícules obertes fins al pròxim 21 d'octubre, conèixer casos d'èxit propers ajuda a entendre la transcendència d'apostar per la formació contínua. En aquesta línia, el programa ha conversat amb Rocío Romero, alumna del màster d'ensenyament i estudiant veterana a la UNED de Menorca, qui ha relatat la seva inspiradora trajectòria acadèmica i personal. Rocío Romero va iniciar el seu camí formatiu des de zero a la mateixa institució, cursant primer el grau corresponent fins a culminar-lo amb èxit i accedir posteriorment als estudis de postgrau. Lluny de ser un camí senzell, la seva experiència demostra que la combinació de constància, gestió del temps i aprofitament dels recursos digitals i presencials permet superar qualsevol obstacle. L'adaptació al mètode d'estudi a distància li va permetre compaginar perfectament el seu ritme de vida i la disponibilitat de temps durant els mesos d'hivern, convertint la flexibilitat de la universitat en el seu principal aliat. Començar uns estudis universitaris a distància pot semblar un repte aclaparador per a aquells que s'hi enfronten per primera vegada. De fet, la percepció social sovint assenyala que estudiar sense la presència física continuada a les aules resulta excessivament complex. No obstant això, l'expertesa de Rocío Romero confirma que fer el pas de manera gradual, avançant pas a pas i marcant objectius assequibles setmana a setmana, transforma una aparent muntanya de dificultats en un camí totalment accessible. La protagonista recorda que, tot i que els recursos digitals i tecnològics han evolucionat de manera exponencial facilitant moltes tasques avui dia, l'essència de l'esforç personal segueix sent la mateixa. Disposar d'un mètode estructurat i d'una planificació realista li va permetre avançar constantment, superant assignatura per assignatura fins a assolir la titulació de grau des de Menorca i sense necessitat de desplaçar-se fora de l'illa. Un cop superada l'etapa del grau, el compromís de Rocío amb la seva formació no es va aturar. Amb l'objectiu clar d'orientar el seu futur professional cap a la docència a nivell de secundària, va decidir matricular-se al màster d'ensenyament. Aquesta nova etapa representa un pas endavant en la seva carrera, demostrant que la UNED no només ofereix una oportunitat d'accés inicial als estudis superiors, sinó també una via sòlida d'especialització professional. L'experiència acumulada li ha permès consolidar habilitats clau com la gestió del temps, l'autodisciplina i l'aprofitament integral de les tutories i materials docents. Per a ella, arribar a culminar aquest postgrau suposa una enorme recompensa personal que valida tot el treball realitzat durant els anys anteriors d'estudi constant. El testimoni de Rocío Romero posa en relleu que estudiar a la UNED des de Menorca és una autèntica finestra oberta al món i al desenvolupament professional. Malgrat els dubtes inicials o la falsa creença que des de les Illes Balears es pateix un desavantatge competitiu, la realitat demostra que qualsevol persona disposa dels suports necessaris a l'abast de la seva mà per triomfar. Per a aquells que encara es troben dubtant sobre si formalitzar la seva matrícula en aquest nou curs, el consell de l'alumna és clar i directe: no s'ho han de pensar dues vegades. Més enllà del títol final obtingut, el procés d'aprenentatge transforma positivament a la persona, aportant eines vitals, maduresa i la convicció que amb esforç i organització no hi ha meta impossible d'aconseguir.

L'aposta per la formació universitària a distància: un pont cap al futur des de Menorca La UNED afronta el nou curs amb el període de matrícula obert fins al 21 d'octubre i reivindica el seu paper com a eina clau per conciliar la vida laboral i acadèmica a l'illa L'arribada d'un nou curs acadèmic torna a situar damunt la taula la importància de continuar formant-se en un món en constant transformació. Amb el termini de matriculació obert fins al pròxim 21 d'octubre, la Universitat Nacional d'Educació a Distància es consolida a Menorca com una alternativa fonamental per a aquells que volen cursar estudis superiors sense haver de renunciar al seu dia a dia. Per a analitzar aquesta oportunitat, el programa ha comptat amb la participació de Francisco Olives, tutor de la UNED a l'extensió de Menorca, qui ha detallat els avantatges d'aquest model educatiu i la tasca diària que desenvolupen per acompanyar l'alumnat. La funció principal d'un tutor a la UNED va molt més enllà de la simple transmissió de coneixements teòrics. Tal com assenyala Olives, l'acompanyament personalitzat és l'eix vertebrador que ajuda els estudiants a superar els exàmens i a adquirir unes competències sòlides que seran determinants per al seu futur professional. Aquest sistema combina l'autonomia de l'estudiant amb un suport constant, permetent planificar el temps d'estudi de manera flexible segons les circumstàncies personals i laborals de cadascú. el paper del tutor L'acompanyament acadèmic es tradueix en un contacte regular que s'adapta a les necessitats de cada matèria. En el cas de la UNED a Menorca, els alumnes disposen d'un model on les sessions presencials es complementen amb un suport continuat a través de fòrums virtuals i tutories setmanals. D'aquesta manera, es resolen els dubtes que puguin sorgir durant l'estudi autònom, garantint que ningú es quedi enrere per manca de suport o orientació directa. Aquesta proximitat resolutiva trenca amb el fals mite que estudiar a distància significa estudiar en soledat. Els tutors actuen com a guies experimentats que faciliten materials de resum, expliquen els conceptes més complexos i mantenen una via de comunicació oberta per assegurar el progrés constant de l'alumnat fins al moment d'enfrontar-se a les proves d'avaluació. formació accessible Un dels grans avantatges de la universitat a distància és la democratització de l'accés als estudis superiors. Històricament, moltes persones no podien accedir a la universitat presencial per motius econòmics, geogràfics o de conciliació familiar. Gràcies a la UNED, aquestes barreres s'esvaeixen, permetent que qualsevol resident a Menorca pugui cursar des de graus fins a postgraus universitaris amb la mateixa validesa acadèmica que a qualsevol campus presencial. Tot i que encara existeixen certs recels o desconeixements sobre la metodologia a distància, la realitat demostra que el nivell d'exigència i la qualitat de l'ensenyament són equivalents als de qualsevol universitat tradicional. L'esforç i la constància de l'alumnat es veuen recompensats amb un títol de prestigi reconegut a nivell nacional i internacional. reptes i futur El repte actual de l'extensió de Menorca passa per continuar donant a conèixer la seva oferta formativa i trencar definitivamente amb els tabús que envolten l'ensenyament no presencial. La tasca de difusió i promoció que realitzen docents com Francisco Olives és clau perquè més menorquins s aninomin a fer el pas cap a la universitat. En definitiva, començar el curs a la UNED representa una oportunitat única de creixement personal i professional. Amb un model flexible, un equip de tutors compromès i una oferta acadèmica àmplia, Menorca disposa d'una via excel·lent per impulsar el talent local i construir un futur amb més oportunitats per a tothom.

Aquí trobaràs l'audio sencer de la jornada del IV Foro Conversa de turisme i sostenibilitat. El futur del turisme a Menorca: qualitat, diversificació i sostenibilitat davant el canvi climàtic Port Center de Maó va acollir la quarta edició del Fòrum Conversa de Radio Menorca SER, un punt de trobada clau per debatre els reptes de la destinació El futur del turisme de Menorca no ha de dependre únicament d'atreure més visitants, sinó d'oferir experiències de més qualitat, distribuir millor els fluxos turístics i adaptar-se a una nova realitat climàtica i social. Aquesta va ser una de les principals conclusions del 4rt Fòrum Conversa que va organitzar aquest dijous capvespre Radio Menorca SER, reunint experts de l'àmbit públic i privat per reflexionar sobre el model de futur de l'illa. La jornada, celebrada al Port Center de Maó, va comptar amb la participació de figures destacades del sector com l'exsecretària d'Estat de Turisme, Bel Oliver, qui va defensar que la sostenibilitat turística ha d'integrar de manera transversal les dimensions ambiental, econòmica i social. Oliver va assegurar que el gran repte del turisme a Menorca ja no és créixer més, sinó gestionar de manera òptima l'èxit assolit. Durant les diferents ponències, es va posar de manifest la importància de protegir els recursos naturals sense que això suposi un fre per a l'economia insular. En aquesta línia, el conseller de Medi Ambient del Consell Insular, Simón Gornés, va assenyalar que la sostenibilitat s'ha de percebre com una oportunitat per transformar l'economia i fer-la més competitiva. Gornés va apostar fermament per la creació d'un sistema energètic local i per fomentar la col·laboració estreta entre empreses i administracions públiques. L'objectiu principal d'aquesta cooperació és aconseguir compatibilitzar l'activitat turística amb la protecció del territori, garantint alhora el benestar dels treballadors i la qualitat de vida dels residents de l'illa. A més, es va incidir en la necessitat de diversificar l'oferta i reduir l'estacionalitat, convertint la identitat pròpia de Menorca en el principal element diferenciador davant d'altres destinacions competidores. Per la seva banda, el CEO de Civitatis, Andrés Espitzer, va destacar el valor patrimonial i natural de Menorca com a reclam fonamental per assegurar la competitivitat a llarg termini. Pel que fa al repte climàtic, Espitzer va apuntar que tot i que encara no s'ha detectat un canvi de tendència dràstic en el comportament dels viatgers, resulta imprescindible mantenir la flexibilitat per oferir un bon acompanyament als visitants. La trobada també va comptar amb les aportacions tècniques de Rocío Luque, representant de FI Group by EPSA, i de Cristina Llopis, directora de sostenibilitat de Caixabank a Balears, les quals van analitzar les vies de finançament i les estratègies corporatives orientades cap a la transició ecològica en el sector serveis. El programa de la jornada es va completar amb dues taules rodones de gran interès estratègic. La primera sessió va reunir el batle d'Alaior, José Luís Benejam; el director de l'Hotel Melià Cala Galdana, David Ruiz, i la representant d'ABACTUR, Daniela Ruz, per debatre sobre la gestió local i hotelera. La segona taula rodona va comptar amb la participació del delegat de l'Autoritat Portuària de les Balears a Menorca, Vicente Fullana; la directora de l'Hotel Cap Menorca, Layla Marquès, i el director d'Autos Menorca i Menorca Explorer, Antoni Masferrer. Tots ells van coincidir que el futur passa per consolidar un model equilibrat, apostant decididament per l'excel·lència i la responsabilitat compartida en benefici de tota la societat menorquina.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Última hora con toda la actualidad de la isla de Menorca, con Luis Soler.

Pilar Benejam Arguimbau (Ciutadella, 1957) Nascuda a Ciutadella de Menorca el 5 de desembre de 1937, és a personalitat menorquina més destacada en el camp de la pedagogia de la 2a meitat del segle xx i una activista de la renovación pedagògica a Espanya. L'equilibri entre la seva formació docent, la dedicació a la recerca i l'activitat institucional de gestió i projecció pública li atorga un paper destacat en el camp de la pedagogia, en especial de la formació de mestres i la renovació pedagògica. La seva formació acadèmica recorre tots els graons, de ma nera brillant, en una època en què la presència de les dones era encara ben minsa: mestra el 1961, llicenciada en Filosofia i Lletres (Pedagogia) el 1966, llicenciada en Història el 1972, doctora en Pedagogia, a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi sobre la formació dels mestres, amb Premi Extraordinari. La seva activitat docent es desplega en tot el recorregut de l'experiència de l'ensenyament, fet que sempre ha reivindicat com a bon fonament de la docència: mestra a les escoles Costa i Llobera i Talitha de Barcelona els anys seixanta, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1972, després catedrática a l'Escola Universitària de Magisteri des de 1986, i catedràtica al Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials (UAB) des de 1994. Finalment, catedràtica emèrita, després de la seva jubilació el 2007. La seva activitat institucional ha anat paral·lela a la seva feina docent. Vinculada des de molt aviat a l'Associació de Mestres Rosa Sensat, va destacar com a activista en els moviments de Renovació Pedagògica, que a Menorca van tenir com a expressió les Escoles d'Estiu, amb les quals va col·laborar i que va animar des del començament. Va treballar estretament amb Marta Mata, que la va incorporar al seu equip a l'època en què fou responsable de la Diputació de Barcelona. Durant un anys, des de 1994, va ser directora de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la UAB. Dels seus nombrosos textos, dedicats a la didàctica de les ciències socials i a la reflexió pedagògica, podríem destacar Intercambio. Geografía Humana y económica del mundo actual. (Ed. Vicens Vives, 1976) i Quina educació volem? (Rosa Sensat, 2014). La seva trajectòria ha merescut importants reconeixements, que avalen la importància de les seves aportacions intel·lectuals al mon de la didàctica de les ciències socials, la formació de mestres i la pedagogia, en general, entre els quals destaquen: Premi Ramon Llull (CAIB, 2003), Creu de Sant Jordi (Generalitat de Catalunya, 2004), Premi Catalunya d'Educació (2011), Premi Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2013), Premi Emili Darder de l'OCB per una vida dedicada a la formació del professorat (2016), a més de ser declarada Filla Il·lustre de Ciutadella el 2018 i investida Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili el 2019.

Toda la información de Baleares del 19 de octubre de 2026 a las seis de la tarde.

De les màquines d'escriure als primers ordinadors a Menorca Un recorregut per la trajectòria d'Arcadio Gomila, Cayo, un pioner de la reparació tècnica i la informàtica de l'illa de la mà de Miquel Villalonga i Mercedes Garriga La història tecnològica de Menorca no s'entén sense la figura d'aquells professionals que van dedicar la seva vida a comprendre i reparar la maquinària que feia rutllar les empreses de l'illa. En aquest nou episodi del podcast NuraLinks, dedicat a rescatar els secrets dels pioners locals, s'explora el testimoni d'Arcadio Gomila, conegut popularment com a Cayo. Amb la complicitat de Miquel Villalonga i la participació de Mercedes Garriga, el programa repassa una trajectòria vital que abasta més de vuit dècades de dedicació a l'ofici, combinant l'evolució de la mecànica de precisió amb l'arribada de la informàtica moderna. La conversa detalla com els inicis professionals d'en Cayo van estar marcats per la reparació de màquines d'escriure i altres dispositius mecànics essencials en una època on tot funcionava de manera completament analògica. Amb el pas dels anys, la seva habilitat innata per resoldre problemes tècnics el va portar a adaptar-se constantment als nous temps, transitant de manera gradual cap a la reparació d'equips més complexos fins a arribar a les primeres impressores i als ordinadors personals. Una bona part d'aquesta intensa etapa laboral va tenir lloc a l'emblemàtica empresa Muebles Mantolán, un referent comercial on va consolidar el seu prestigi professional. inicis en la mecànica El camí cap a l'especialització tècnica va començar molt abans de l'arribada de la electrònica comercialitzada a l'illa. En un context on les eines eren rudimentàries i gairebé tot s'havia de fabricar o adaptar de manera artesanal, en Cayo va desenvolupar una agudesa pràctica extraordinària. La reparació d'aparells mecànics exigia una paciència infinita i un mètode basat a provar, desmuntar i comprendre el funcionament intern de cada peça. Aquesta base de torner i mecànic de taller va ser fonamental per afrontar amb garanties els reptes tecnològics posteriors que transformarien el teixit empresarial menorquí. La transició cap a noves formes de tecnologia no va estar exempta de dificultats, però la curiositat insaciable del protagonista li va permetre avançar al ritme que marcaven les innovacions de l'època. Allà on altres veien barreres insuperables, ell hi trobava un repte d'enginyeria pràctica. Aquesta actitud davant de la feina quotidiana va convertir el seu taller en un punt de referència per a nombroses empreses que necessitaven mantenir a punt la seva maquinària de treball sense marge d'error. L'arribada de la informàtica Amb la irrupció progressiva dels sistemes electrònics i els primers equips informàtics, el panorama laboral va fer un gir radical. Els antics sistemes mecànics van deixar pas a dispositius digitals que requerien una actualització constant de coneixements. En Cayo i el seu entorn professional van saber llegir aquest canvi d'època, incorporant als seus serveis tècnics la reparació de components electrònics avançats, impressores i terminals informàtics. Aquesta adaptació a la modernitat va suposar un salt qualitatiu important, demostrant que la capacitat d'aprenentatge no depèn de l'etapa generacional, sinó de la vocació per la feina ben feta. La seva experiència a Muebles Mantolán reflecteix fidelment aquesta etapa de transició tecnològica a Menorca, on la combinació d'ofici tradicional i noves tecnologies va permetre donar resposta a les necessitats d'un mercat en plena expansió. Memòria i llegat tecnològic El pas del temps sovint esborra les petjades d'aquells que van construir el benestar quotidià des de l'ombra dels tallers i les oficines tècniques. Per això, recollir el testimoni d'Arcadio Gomila a través de NuraLinks aporta un valor incalculable per a la memòria col·lectiva de Menorca. El seu relat no només documenta l'evolució d'un ofici apassionant, sinó que humanitza la història tecnològica de l'illa a través d'anècdotes, esforç i superació personal.

El informativo de la mañana en la isla de Menorca, con toda la actualidad, el deporte y el repaso a la jornada. De la mano de Jordi Ribera.

Magazine de actualidad, ocio y cultura de la isla de Menorca, con Luis Soler.